L'hostalera

Teatre

informació obra


Direcció:
Pau Carrió, Txalo Toloza-Fernández
Intèrprets:
Laura Aubert, David Verdaguer, Júlia Barceló, Javier Beltran, Jordi Oriol, Alba Pujol, Marc Rodríguez
Escenografia:
Sebastià Brosa
Vestuari:
Silvia Delagneau
Il·luminació:
Raimon Rius
Dramatúrgia:
Txalo Toloza-Fernández
Sinopsi:

De nou, aires italians dins la Biblioteca, taules amb tovalles de quadres, flaires de pasta al ragú i ritmes dels 60’s. Mirandolina porta l’hostal que va heretar del seu pare. Molts dels clients que hi arriben, especialment els homes, acaben rendint-se als seus peus, i molts s’hi estan molt més temps del que esperaven. Una tarda n’arriba un que sembla no voler saber-ne res i Mirandolina decideix fer-lo caure.

A partir d’aquí arrenca una lluita entre dos bèsties tocades per la passió, l’amor i el joc de la seducció. Una comèdia plena de preguntes sobre el sexe, l’enamorament, l’amor… on comença un i acaba l’altre? Els sabem diferenciar quan un o l’altre ens arrosseguen? I si no ens arrosseguen? Què és això que tothom diu que experimenta amb un mateix nom però amb mil matisos diferents? Un joc ple de plaers, música i menjar.

Finalista a actor de repartiment (Javier Beltran) al Premi de la Crítica 2017

Crítica: L'hostalera

05/01/2018

Una experiència immersiva a l'hostal

per Bertran Salvador

L’Hostalera Biblioteca de Catalunya, 2 de gener de 2017

La Perla 29 torna a pintar la Biblioteca de Catalunya de trattoria italiana dels 60 amb l’adaptació de La locandiera (L’Hostalera) sota la direcció de Pau Carrió. Una obra que es presenta com una comèdia realista i d’embolics, i que té la clara intenció de repetir l’èxit de l’estrena del passat gener.

Pivotant al voltant del personatge de l’hostalera Mirandolina, representada per la Laura Aubert de manera magistral, se’ns presenta una comèdia romàntica on tots els personatges masculins acaben irremeiablement enamorats d’aquesta hostalera. Personatges que, cal dir-ho, són portats a l’extrem per una bona actuació, a vegades vorejant la sobreactuació còmica, per part de la gran selecció d’actors. Des del marquès amb tocs nobiliaris espanyols (Jordi Llovet) fins el ric malbaratador (Oriol Guinart), passant per un cavaller representat per Ernest Villegas que encarnarà al misogin per definició, o la servil dedicació del cambrer Fabrizzio (Pau Vinyals). Tot plegat, acompanyat per la frescor representativa de la Júlia Barceló i l'Alba Pujol. Amb aquests ingredients ben servits, és inevitable gaudir de l’entreteniment d’aquesta comèdia.

A més, l’obra consta d’una escenografia d’allò més original, on Sebastià Brosa i Pau Carrió reconverteixen la Biblioteca de Catalunya en un hostal i fa asseure als espectadors en taules com si estiguessin esperant el sopar –que, de fet, esperen-. Junt amb això, des del primer moment tot en l’obra intenta involucrar a l’espectador i fer-lo sentir una experiència immersiva. Des de Mirandolina fent sovint comentaris al públic –els seus hostes- fins els entreactes musicals, on tot els actors representaran una actuació musical amb tons seixanters per acompanyar el sopar. Així doncs, un altre dels mèrits d’aquesta representació és la gran experiència que ofereixen més enllà de l’obra en sí.

Ara bé, el text original de Goldoni, que se situa just a les acaballes de l’antic règim (s. XVIII), es troba una mica descontextualitzat en aquesta adaptació. El personatge de Mirandolina, que bé podria ser considerat en el seu moment –segle XVIII- un personatge feminista –entre d’altres motius perquè regenta el seu propi negoci, no es deixa entabanar pels homes, es comporta a la manera picaresca i lidia amb una cort de seguidors embogits-, no acaba d’adquirir el seu ple potencial en l’obra, on el seu rol l’encasella en una comicitat complaent i en un joc de seducció arquetípic i clàssic que sembla tindrà un mal final, i on ella queda reduïda a mer objecte de desig. A més, tot en aquesta “batalla de sexes” i embolics diversos té un regust arcaic, en bona part fruit del text original. De la mateixa manera, la caricaturització dels personatges, que en el seu moment era encara més còmica –ple sorgiment de l’alta burgesia, que ostentarà el poder econòmic, sovint de manera més evident que la pròpia noblesa que serà font d’escarni, recordem que pocs anys després de l’estrena tindrà lloc la Revolució Francesa- perd part de la seva força en el context actual, on la figura del marquès, tot i el gran encert de la seva adaptació espanyola, queda a mitges.

Amb tot, la Perla 29 ens invita a ser partícips d’una comèdia molt ben portada, amb una gran escenografia i una actuació a l’alçada, on se’ns dubte passarem una gran vetllada però de la que, possiblement, no ens endurem cap reflexió més enllà.

Bertran Salvador