Suite TOC Núm. 6

informació obra



Autor:
María Velasco
Direcció:
Ariadna Peya, Clara Peya
Text:
María Velasco
Traducció:
Judith Pujol
Coreografia:
Ariadna Peya
Composició musical:
Clara Peya
Intèrprets:
Èlia Farrero, Ariadna Peya , Clara Peya , Pau Vinyals, Adrià Viñas
Escenografia:
Judit Colomer Mascaró
Il·luminació:
Jordi Berch
So:
Carles Bernal
Vestuari:
Marc Udina
Assesor de moviment:
Olga Lladó
Ajudant de direcció:
David Teixidó
Sinopsi:

Quins són els paràmetres que estableixen una societat sana? Un concert, un espectacle, un espai fronterer d’identitats velades per donar llum a un tema silenciat i amb poc espai en la nostra societat: la simptomatologia del TOC (Trastorn Obsessiu Compulsiu). Una aproximació a la perifèria dels discursos oficials contra l’hegemonia de les mirades imperants.

Finalista a Noves Tendències. Premis de la Crítica 2019

Finalista a música original/ adaptada. Premis de la Crítica 2019

Finalista a espai sonor. Premis de la Crítica 2019

Crítica: Suite TOC Núm. 6

09/04/2019

Ganes de Volar

per Sílvia Mercè i Sonet

Suite TOC núm 6 Sala Beckett, 3 d'abril 2019

Després de més d’un any de residència a la Sala Beckett, d’investigació, reflexió i procés de creació, Les Impuxibles presenten Suite TOC núm 6. Un espectacle en que es desdibuixa la línia entre actriu-músic-ballarina i totes les membres de l’equip desenvolupen totes les disciplines, unint cinc cossos en un únic aparell en que tots els engranatges encaixen i treballen a la perfecció.

A banda dels intèrprets a escena, cal destacar el departament tècnic que esdevé un actor imprescindible, darrere la grada del públic, al que si estàs a l’última fila pots escoltar comptant “cinc, sis, set, i...” al sincronitzar el moviment i la dansa de les llums amb el moviment i la dansa de les intèrprets. Un espectacle visual que t’atrapa i et posa els pèls de punta.

Concebut formalment com una Suite de música clàssica, l’espectacle consta de moviments posats l’un darrere de l’altre, fent que el ritme de l’obra comenci i acabi una vegada i una altra, aconseguint així un efecte espiral en que les energies escèniques es renoven a cada nou capítol.

Les coreografies de l’Ariadna, pura energia i expressivitat, que personalment em fa emocionar amb un simple moviment d’espatlla, expliquen històries per si soles, però també emocions i sensacions, que esdevenen tangibles gràcies al seu cos i el seu moviment. A nivell sonor, el piano en directe de la Clara amb la col·laboració de la resta de membres a l’escenari, Èlia Farrero, Pau Vinyals i Adrià Viñas, impacta sobre tot per l’ús de les baixes freqüències que et fan vibrar, de peus a cap, que han accentuat amb la voluntat de crear un espectacle accessible, en aquest cas per al col·lectiu de persones sordes, amb recursos com l'ús de greus en la música, subtítols i intèrpret de llengua de signes.

Les germanes Peya són dues creadores brillants que han après a combinar les seves millors capacitats amb equips d’artistes talentosos amb els que creen espectacles tècnicament potents i que, a més a més, regiren les emocions i els pensaments de l’espectador, que aplaudeix dempeus un cop acaba l’espectacle. Per a mi aquest és el seu punt fort. No només són tècnicament bones, cadascuna amb el seu instrument, sinó que tot el que fan ho fan des de les seves entranyes, i això és el que manté a l’espectador hipnotitzat de principi a fi. La bellesa d’exposar-se, de despullar-se, d’obrir-se, de mostrar la pròpia fragilitat i parlar des de la veritat més profunda. Trencant tabús i capgirant l’status quo de la superficialitat.

Sílvia Mercè i Sonet @pinyasonet