Arma de construcción masiva

Teatre

informació obra


Direcció:
Sílvia Ferrando, Ana Vallés
Intèrprets:
Francesc Cuéllar, Alejandro Curiel, Marta Díez, Carolina Manero, Gemma Polo, Glòria Ribera
Il·luminació:
cube.bz
Autoria:
Ana Vallés
Sinopsi:

Seguint amb el camí iniciat per Los bancos regalan sandwicheras y chorizos sobre els rastres del franquisme en l’actualitat en una generació jove, aquesta vegada la companyia José y sus Hermanas ha decidit submergir-se en l’educació a Espanya avui, la nostra educació en les seves múltiples facetes.

Com ens situa la nostra educació al món i de quina manera ho llegim? L’educació a l’escola, amb totes les reformes educatives i protestes que ha patit el país; l’educació familiar i del nostre entorn; l’educació del món de les imatges, de la música, dels mitjans, de les xarxes. Tot allò que ens impacta i “educa”. Tots aquells constructes socials i lingüístics que assumim com a propis i validem.


Crítica: Arma de construcción masiva

13/03/2019

Genealogia de la cadira de classe

per David Jou Bueno

Arma de construcción masiva 7 de març de 2019

Arma de construcción masiva. L’educació ha de ser un procés transformador cap a una societat més igualitària, uns ciutadans més lliures i crítics. L’ideal il·lustrat. Aquesta és la premissa amb que un entra a veure una obra sobre aquest tema, amb aquest títol.

Però José y sus hermanas han volgut abordar la qüestió en la seva complexitat: la família, la institució educativa, els mitjans de comunicació, la memòria col·lectiva... i, per fer-ho, han partit d’un procés de creació basat en les seves experiències personals. Transmeten, així, una posada en escena fresca, irreverent, provocadora, que connecta àgilment amb el públic.

El punt fluix, però, és que molts cops la crítica és previsible, superficial i dispersa —la televisió, internet, el consumisme nadalenc, la repressió de Valtònyc, d’Altsasua, els presos i exiliats polítics...— ; perden, així, mordacitat. Hauria sigut interessant, sent una obra que gira al voltant de l’educació, tractar temes més afins, com podrien ser la infantilització de l’alumnat, la tecnologia educativa, la importància que es dona a les emocions —cada cop més— per sobre del contingut, la burocratització de l'academia....

L’escenografia acompanya de manera molt visual el fil de l’obra. Les cadires de ferro i fusta conglomerada són una gran metàfora. La muntanya de cadires, al final, és el somni de qualsevol alumne —i exalumne—, i recorda les accions que porten a terme els protagonistes de la pel·lícula Los Edukadores.

José y sus hermanas han tornat amb força després de l’èxit de Los bancos regalan sandwicheras y chorizos, i ho fan amb el mèrit d’atrevir-se, de fer del teatre un martell, i de voler dir la seva.

David Jou @DavidDovlatov