Arma de construcción masiva

informació obra



Direcció:
Sílvia Ferrando, Ana Vallés
Intèrprets:
Francesc Cuéllar, Alejandro Curiel, Marta Díez, Carolina Manero, Gemma Polo, Glòria Ribera
Il·luminació:
cube.bz
Autoria:
Ana Vallés
Sinopsi:

Seguint amb el camí iniciat per Los bancos regalan sandwicheras y chorizos sobre els rastres del franquisme en l’actualitat en una generació jove, aquesta vegada la companyia José y sus Hermanas ha decidit submergir-se en l’educació a Espanya avui, la nostra educació en les seves múltiples facetes.

Com ens situa la nostra educació al món i de quina manera ho llegim? L’educació a l’escola, amb totes les reformes educatives i protestes que ha patit el país; l’educació familiar i del nostre entorn; l’educació del món de les imatges, de la música, dels mitjans, de les xarxes. Tot allò que ens impacta i “educa”. Tots aquells constructes socials i lingüístics que assumim com a propis i validem.


Crítica: Arma de construcción masiva

13/03/2019

Seu, calla i empassa!

per Joana Cortils

Arma de construcción masiva Tantarantana, 6 de març de 2019

Després de l'èxit de Los bancos regalan sandwicheras y chorizos, que actualment està en cartell al Barcelona Districte Cultural, la companyia José y sus Hermanas produeixen, juntament amb el Festival TNT, la seva segona obra Arma de construcción masiva amb direcció i dramatúrgia de Sílvia Ferrando.

Aquesta jove companyia torna a fer una aposta atrevida, fresca i interessant, que duu segell propi. I és que l'espectacle està basat en fets reals de la vida dels actors i les actrius que ens obren de bat a bat les portes de casa seva mostrant les seves vivències personals i familiars. Els intèrprets juguen des de la veritat fent que la peça sigui molt propera, sincera, o no, i més intensa.

Sortint del Tantarantana repasso la vida de Francesc Ferrer i Guàrdia, no en sabia tants detalls i, sobretot, em quedava el dubte de si seria veritat o no tot el que a l'obra s'explica sobre la vida d'aquest pedagog. I no perquè desconfiï de la tasca d'investigació de la companyia sinó perquè precisament se'ns alerta que no totes les informacions que donaran són certes. És un exercici que ens obliga a estar més atents i a posar en joc el nostre esperit crític. Ens han ensenyat a seure, callar i empassar-nos-ho tot, hi estem més que acostumats. Precisament aquell mateix dia havia vist el programa De què es queixen les dones? on, entre moltes altres coses, es reflexiona sobre l'escassa presència de referents femenins en els llibres de text. I és al·lucionant com mai no em vaig arribar a preguntar com podia ser que tot ho inventessin, escrivissin, fessin, dirigissin, organitzessin, descobrissin els homes. On eren les dones? Com podia haver interioritzat amb tal naturalitat un fet si més no tan curiós?

L'escenografia ens ofereix un mar de petites cadires típiques d'escola que esdevenen l'instrument bàsic per a l'ensinistrament de persones, una autèntica arma. Quantes hores hem passat asseguts en una d'aquestes cadires? La companyia ho ha calculat i en són moltes, massa com per no qüestionar-nos el tipus d'educació que hem rebut i com ens ha condicionat en l'elecció del camí a seguir, per exemple. De manera molt original i sense predre l'humor José y sus Hermanas parteix del sistema educatiu per tractar molts altres temes com la globalització, les noves tecnologies, les arrels familiars, les aspiracions laborals, etc. L'espectacle és un còctel d'emocions que no us deixarà indiferents. Si voleu sortir del teatre amb molta energia i ganes de crear aneu a veure Arma de construcción masiva al Tantarantana!

Joana Cortils