E.V.A.

informació obra



Autor:
Julio Manrique, Alfonso Sánchez, Ana Graciani
Direcció:
Julio Manrique
Intèrprets:
Rosa Gàmiz, Carolina Morro, Marta Pérez, Carme Pla, Albert Ribalta, Jordi Rico, Àgata Roca
Escenografia:
Alejandro Andújar
Vestuari:
Maria Armengol
Il·luminació:
Jaume Ventura
Composició musical:
Marco Mezquida
So:
Damien Bazin
Ajudant de direcció:
Marc Artigau
Producció:
T de Teatre, Grec 2017 Festival de Barcelona, Teatre Romea
Sinopsi:

T de Teatre celebra els 25 anys dalt dels escenaris amb una aventura molt especial: E.V.A.. Després d’abordar temes com la maternitat, el sexe, les crisis generacionals i la pràctica escènica, el dolor serà el protagonista d’aquesta obra. 

E.V.A. és l'Escala Visual Analògica del Dolor i també és una comèdia dramàtica on quatre històries creuades de quatre ex-companyes d’escola ens faran reflexionar sobre el dolor, la seva poètica i les seves formes. El dolor físic, el crònic, el somàtic, el neuropàtic, el  dolor vital, el moral, el quotidià, el de l'ànima...

Crítica: E.V.A.

01/10/2018

T de Teatre

per Quelot Martín

E.V.A. Teatre Romea, 20 de setembre de 2018 [caption id="attachment_2932" align="aligncenter" width="380"] Foto: Teatre Romea[/caption]

El dolor ens marca, ens modela i a vegades fins i tot ens defineix. El dolor, com qualsevol altra part de nosaltres, ens fa deixar de ser qui érem, passar a ser qui som i com ens ho maneguem per afrontar-lo ens encamina cap a qui serem. E.V.A. és una brillant mirada als dolors des de la millor cara de la comèdia, aquella que et fa pensar.

A vegades màgica, a vegades nostàlgica, E.V.A és com una brisa alegre i punyent que fa respirar vida. Un tall en un moment donat de la vida de quatre antigues companyes en el que el destí o l’atzar les portarà a retrobar-se. Un tast del present que permet veure com el passat també n’és part i moltes vegades determina sense que ens n’adonem. I que també ens recorda l’impacte que podem tenir en el nostre entorn, petits detalls del nostre passat ens poden passar desapercebuts a nosaltres i alhora marcar a un altre de formes totalment insospitades.

Poc més que felicitar T de Teatre, ja cobertes i recobertes d’èxits, per una altra vegada portar-nos al seu terreny i fer-nos riure i somriure. Marcat queda també l’accent de Julio Manrique amb una brillant gestió de l’espai escènic, que es compartimenta i transforma amb una naturalitat realment sorprenent. No son tan sols els elements escènics i el posicionament, també el joc de contrastos lumínics o l’ús de projeccions són els que aconsegueixen que ens acabem trobant en un armari, un pis i un bar d’un altre país alhora (entre d’altres).  Tot sense oblidar un espai sonor molt ben aconseguit, a vegades subtil, a vegades aclaparador, però sempre acompanyant les emocions de l’espectador i esperonant-les si així ho desitja.

A títol personal diria que darrerament hi ha hagut algunes obres en les que hi havia referències a la nostàlgia del passat i, especialment, de la joventut. De totes elles E.V.A. no és tan sols de les que té una mirada més profunda i honesta, també és la que és més capaç de transcendir el públic que pertany a la mateixa franja d’edat que els seus personatges i connectar sense problemes amb qualsevol altre. Des d’aquella edat dividida entre dos puc dir que aquesta petita immersió en la vida d’unes persones arriba, enganxa, diverteix i emociona. Potser l’encert del text és plantejar possibilitats enlloc de marcar un destí en la maduresa, aconseguint que mentre uns es senten identificats, altres es facin preguntes.

Quelot Martín @quelcom_