E.V.A.

informació obra



Autor:
Julio Manrique, Alfonso Sánchez, Ana Graciani
Direcció:
Julio Manrique
Intèrprets:
Rosa Gàmiz, Carolina Morro, Marta Pérez, Carme Pla, Albert Ribalta, Jordi Rico, Àgata Roca
Escenografia:
Alejandro Andújar
Vestuari:
Maria Armengol
Il·luminació:
Jaume Ventura
Composició musical:
Marco Mezquida
So:
Damien Bazin
Ajudant de direcció:
Marc Artigau
Producció:
T de Teatre, Grec 2017 Festival de Barcelona, Teatre Romea
Sinopsi:

T de Teatre celebra els 25 anys dalt dels escenaris amb una aventura molt especial: E.V.A.. Després d’abordar temes com la maternitat, el sexe, les crisis generacionals i la pràctica escènica, el dolor serà el protagonista d’aquesta obra. 

E.V.A. és l'Escala Visual Analògica del Dolor i també és una comèdia dramàtica on quatre històries creuades de quatre ex-companyes d’escola ens faran reflexionar sobre el dolor, la seva poètica i les seves formes. El dolor físic, el crònic, el somàtic, el neuropàtic, el  dolor vital, el moral, el quotidià, el de l'ànima...

Crítica: E.V.A.

27/11/2017

Un bonic regal d'aniversari

per Núria Lisbona

E.V.A Teatre Municipal de Girona, 29 d'octubre de 2017 [caption id="attachment_1191" align="aligncenter" width="317"] Foto: David Ruano[/caption]

E.V.A. Ens havien avisat. Aquesta vegada, la proposta de la companyia no era tan sols humor com ens tenien acostumats, sinó que han tornat a trepitjar un context més dramàtic. Han arribat a bufar les espelmes del quart de segle amb una proposta arriscada, madura i diferent al que estàvem acostumats a rebre d’elles però sense perdre la seva essència. La ironia, l’humor i la ficció tornen a ser-hi presents però aquesta vegada, de la mà del realisme. Deixen de banda les exageracions, els personatges extravagants i topes de ple amb la seva veritat.

Aquesta vegada sota la direcció de Julio Manrique que pel meu gust ha sabut embolicar com un regal preciós aquesta obra, des del principi fins el bonic final rodó, caminant molt arriscadament entre la fina línia de la ficció i el teatre dins el teatre, que et transporta a una espiral de no saber què ha sigut primer. Gran treball dels tres dramaturgs, que han sabut cuidar cada detall per aconseguir aquesta màgia.

La interpretació de les 4 actrius principals és brillant. T’atrapen. L’original idea que un personatge mantingui el seu nom real i comparteix amb tu informació verídica que tots coneixem ( com que forma part de les t de teatre) li atorguen la veritat absoluta a la peça. Si ella és l’Àgata, tot pot ser veritat. Malgrat que la resta d’actrius interpreten personatges totalment ficticis, l’Àgata t’arrela a la veritat de la història i la importància i les conseqüències del pas del temps apareixen constantment. Així apareix la realitat dins un món de ficció, que col·loca a l’espectador dins el marc de l’expectativa i la sorpresa.

L’entorn escenogràfic facilita que el ritme de l’obra sigui àgil i dinàmic ja que sense pràcticament modificar-se passes de trobar-te a una sala d’espera, un restaurant a Copenhaguen o l’armari d’una casa plena de records oblidats. M’atrapa aquesta sensació de ser a molts llocs a l’hora, de posar en paral·lel les vides de les protagonistes i creuar-les amb perpendiculars vertiginoses que et fan aguantar la respiració. La tensió i l’intriga fan que pensis incansablement “ què va passar?” i potser en el fons, aguantes la respiració perquè imagines el desenllaç i aquest és tan real, tan verídic, que et trenca.

E.V.A. Colpidora. Divertida. Dramàtica. Com la vida.

Núria Lisbona