E.V.A.

informació obra



Autor:
Julio Manrique, Alfonso Sánchez, Ana Graciani
Direcció:
Julio Manrique
Intèrprets:
Rosa Gàmiz, Carolina Morro, Marta Pérez, Carme Pla, Albert Ribalta, Jordi Rico, Àgata Roca
Escenografia:
Alejandro Andújar
Vestuari:
Maria Armengol
Il·luminació:
Jaume Ventura
Composició musical:
Marco Mezquida
So:
Damien Bazin
Ajudant de direcció:
Marc Artigau
Producció:
T de Teatre, Grec 2017 Festival de Barcelona, Teatre Romea
Sinopsi:

T de Teatre celebra els 25 anys dalt dels escenaris amb una aventura molt especial: E.V.A.. Després d’abordar temes com la maternitat, el sexe, les crisis generacionals i la pràctica escènica, el dolor serà el protagonista d’aquesta obra. 

E.V.A. és l'Escala Visual Analògica del Dolor i també és una comèdia dramàtica on quatre històries creuades de quatre ex-companyes d’escola ens faran reflexionar sobre el dolor, la seva poètica i les seves formes. El dolor físic, el crònic, el somàtic, el neuropàtic, el  dolor vital, el moral, el quotidià, el de l'ànima...

Crítica: E.V.A.

31/07/2017

T de Teatre fa un canvi d'armari

per Cèlia Ventura

E.V.A. Teatre Romea, 30 de juny de 2017

E.V.A. és la primera obra de T de Teatre que he vist fins ara tot i que això no vol dir que no conegués al grup. Gràcies a l’època tecnològica en la que vivim he pogut repassar fragments de les seves obres com ara Petits contes misògins (1991), Homes! (1994) o Criatures (1998) a Youtube des de fa anys. És per això que al trobar-me amb E.V.A., una obra commemorativa dels 25 anys del grup que es basa en el pas del temps i el dolor (al cap i a la fi E.V.A. són les sigles de l’Escala Visual Analògica), m’ha sorprès de trobar-hi poc humor. L’humor que hi havia era digne de T de Teatre però l’obra busca una cosa diferent, busca reinventar a la companyia.

L’escenografia recorda una mica a una sèrie de televisió, amb lletres projectades contínuament per orientar-nos ja que la trama fa salts temporals i espacials seguint a les quatre protagonistes. L’obra té una mica de tot, moments de tendresa, de riures, de por, fàstic i tristesa, però tot plegat a un ritme trepidant que fa que l’atenció del públic no decaigui.

Tot i que aquest nou registre els queda prou bé cal dir que es troba a faltar el seu humor bífid i, sobretot, la presència de totes damunt l’escenari. Al cap i a la fi és això el que les fa tant elles, la seva complicitat i sincronització. Cal reconèixer, per això, que totes (i els dos homes també) fan un paper boníssim i aconsegueixen atrapar-te amb aquesta màgia especial que tenen les T de Teatre. I ja que estem parlant d’actrius cal destacar la Carolina Morro que juga el paper d’Eva i que no es deixa menjar per la presència en escena de les altres sinó que s’hi fa el seu lloc i ben guanyat.

Felicitats pels 25 i a complir-ne més, llarga vida a T de Teatre!

Cèlia Ventura