Les noies de Mossbank Road

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Cristina Genebat, Marta Marco/ Daniela Feixas, Clara Segura
Escenografia:
Enric Planas
Vestuari:
Antonio Belart
Ajudantia de direcció:
Daniela Feixas
Producció:
Bitò, La Villarroel
Autoria:
Mike Bartlett
Direcció:
Pau Roca
Sinopsi:

Les noies de Mossbank Road és una història que ens parla d’amistat, de l’amistat que sorgeix en un espai de llibertat com és un pis d’estudiants, lluny del pes de la família. 
I és en aquesta casa d’estudiants, entre els 18 i els 19 anys, que les tres protagonistes faran “l’estirada” juntes, i juntes tastaran la llibertat de poder descobrir qui són més enllà del que els pares o l’entorn han projectat damunt de cadascuna d’elles.
Seran només un parell d’anys, però el que compartiran serà tan pur, tan de veritat, que aquests anys les marcaran per tota la vida.
La Di, la Viv i la Rose comparteixen casa d’estudiants durant dos anys de la seva vida. Totes tres són molt diferents entre elles, però acabaran fent d’aquesta casa una nova llar i les unes de les altres una nova família.
Aquesta casa serà un refugi que construiran a base de desitjos, de pors i de projeccions de futur. Sembla que res dolent els pot passar quan són al refugi (Mossbank) les tres juntes. 
ROSE: “Diuen que es pot sobreviure al desert només amb dàtils. Vosaltres sou els meus dàtils.” 
Però el costat més fosc de la vida irromprà dins el refugi interromprà aquest flux de vida que és Mossbank. Aquest fet les afectarà profundament, fins al punt que a partir de llavors les decisions de les protagonistes estaran d’alguna forma marcades per aquest succés i, malgrat la seva joventut, determinaran les seves vides.
Inevitablement, el pis d’estudiants té un temps determinat de vida i arriba un punt en què Mossbank deixarà de ser un lloc físic per convertir-se en un espai interior que les acompanyarà sempre.
L’obra ens parla amb humor de l’amistat, l’amor, la solitud i la inevitabilitat de la vida. Serem espectadors d’aquest moment tan especial com és el naixement de Mossbank, i anirem seguint les protagonistes al llarg de les seves vides. 
El pas del temps serà implacable, però a elles sempre els quedarà Mossbank.

Finalista a direcció  (Sílvia Munt) al Premi de la Crítica 2017

Premi de la Crítica 2017 a l'actriu (Clara Segura, Marta Marco i Cristina Genebat) 

Crítica: Les noies de Mossbank Road

22/12/2018

La vida que ens hem perdut, simplement no existeix

per Eudald Vicens

Les noies de Mossbank Road Teatre Municipal de Girona, 8 de desembre de 2018

La vida com la suma d’infinits instants lineals, uns al costat dels altres, com punts sense pendent; on només la perspectiva del temps en mostrarà la trajectòria.

La Di, la Viv i la Rose són les noies de Mossbank Road; carrer on compartiran pis durant tres anys i teixiran una amistat que durarà per sempre. Tres adolescents que inicien els estudis a la universitat amb la il·lusió i l’energia que els provoca sentir-se lliures, lluny de les seves famílies. Un pis que es converteixen en una llar, un espai de proximitat i complicitat on hi veiem néixer una veritable amistat entre tres estudiants que potser sense saber-ho hi viuran el punt més àlgid de les seves vides.

Inesperadament, la Di, la Viv i la Rose rebran més d’un fort trasbals que sacsejarà les seves vides i també la mirada de l’espectador; que passarà a ser més propera i atenta. Aquests girs inesperats, dramatitzen la història però es condueixen d’una manera natural, gens forçada ni sobredramatitzada. El futur de cada una començarà a prendre rumbs diferents fruit de les situacions personals i de l’inevitable pas del temps. Hi ha instants que desitgem que durin per sempre, però inevitablement acaben formant part d’un record que s’anirà difuminant en el temps. I és que Mossbank Road esdevé un valuós tresor a la immensa mar que és la memòria; de tres noies, tres adolescents i tres dones extraordinàries.

A l’inici, ens trobem enfront la sala d’estar d’un pis d’estudiants, amb una butaca i la cara d’una noia dibuixada a terra que representa una estora. Més endavant desapareix l’estora, i el pis d’estudiants es converteix en un àtic a Nova York, on s’observen els gratacels més emblemàtics de la ciutat dibuixats al fons, també esdevé una estació de trens i finalment mostra un paisatge enmig de la ciutat de Londres. Una escenografia senzilla, polida i clara que queda complementada i reforçada per les brillants interpretacions de la tres actrius; Clara Segura, Marta Marco i Cristina Genebat. Es posen a la pell de tres personatges que mostren totes les seves cares, canvien i evolucionen. Sedueixen el públic, el fan patir i el fan estimar, a través de l’humor, la comèdia, el drama i la veritat. L’obra d’Amelia Bullmore, la delicada direcció de Sílvia Munt i l’excepcional interpretació aconsegueixen captivar el públic, sense parlar de trivialitats ni caure en la llagrimeta fàcil. Una història que commou per la vida de tres dones que les hem vist estimar-se, riure, fer-se costat, plorar i emocionar-se. Ens fa reflexionar sobre el pas del temps, sobre la dificultat de prendre decisions i fins a quin punt es compleix la frase; la vida que ens hem perdut, simplement no existeix. Perquè hi ha moments que ho capgiren tot.

La perspectiva del temps ens ha permès observar la forma de la trajectòria de tres vides diferents, amb els seus alts i baixos. Endinsar-se al món de Mossbank Road és una experiència que simplement no ens podem perdre.

Eudald Vicens @EudaldVR