Les noies de Mossbank Road

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Cristina Genebat, Marta Marco/ Daniela Feixas, Clara Segura
Escenografia:
Enric Planas
Vestuari:
Antonio Belart
Ajudantia de direcció:
Daniela Feixas
Producció:
Bitò, La Villarroel
Autoria:
Mike Bartlett
Direcció:
Pau Roca
Sinopsi:

Les noies de Mossbank Road és una història que ens parla d’amistat, de l’amistat que sorgeix en un espai de llibertat com és un pis d’estudiants, lluny del pes de la família. 
I és en aquesta casa d’estudiants, entre els 18 i els 19 anys, que les tres protagonistes faran “l’estirada” juntes, i juntes tastaran la llibertat de poder descobrir qui són més enllà del que els pares o l’entorn han projectat damunt de cadascuna d’elles.
Seran només un parell d’anys, però el que compartiran serà tan pur, tan de veritat, que aquests anys les marcaran per tota la vida.
La Di, la Viv i la Rose comparteixen casa d’estudiants durant dos anys de la seva vida. Totes tres són molt diferents entre elles, però acabaran fent d’aquesta casa una nova llar i les unes de les altres una nova família.
Aquesta casa serà un refugi que construiran a base de desitjos, de pors i de projeccions de futur. Sembla que res dolent els pot passar quan són al refugi (Mossbank) les tres juntes. 
ROSE: “Diuen que es pot sobreviure al desert només amb dàtils. Vosaltres sou els meus dàtils.” 
Però el costat més fosc de la vida irromprà dins el refugi interromprà aquest flux de vida que és Mossbank. Aquest fet les afectarà profundament, fins al punt que a partir de llavors les decisions de les protagonistes estaran d’alguna forma marcades per aquest succés i, malgrat la seva joventut, determinaran les seves vides.
Inevitablement, el pis d’estudiants té un temps determinat de vida i arriba un punt en què Mossbank deixarà de ser un lloc físic per convertir-se en un espai interior que les acompanyarà sempre.
L’obra ens parla amb humor de l’amistat, l’amor, la solitud i la inevitabilitat de la vida. Serem espectadors d’aquest moment tan especial com és el naixement de Mossbank, i anirem seguint les protagonistes al llarg de les seves vides. 
El pas del temps serà implacable, però a elles sempre els quedarà Mossbank.

Finalista a direcció  (Sílvia Munt) al Premi de la Crítica 2017

Premi de la Crítica 2017 a l'actriu (Clara Segura, Marta Marco i Cristina Genebat) 

Crítica: Les noies de Mossbank Road

26/02/2018

Una mirada des de lluny

per Quelot Martín

Les noies de Mossbank Road La Villaroel, 16 de febrer de 2018 [caption id="attachment_1841" align="aligncenter" width="328"] Foto: Felipe Mena[/caption]

La Villaroel està rebentant la sala cada dia amb Les Noies de Mossbank Road, una bella i tràgica història de l’amistat de tres noies des de pràcticament l’adolescència fins la maduresa.

Amb un repartiment excel·lent que no decepciona en la seva actuació i una posada en escena diàfana i estàtica a la primera part de l’obra i en constant transformació a través de projeccions a la segona, Les Noiesde Mossbank Road ressegueix la vida d’una amistat que marcarà per sempre tres noies i dones. Un èxit rotund en taquilla acompanyat d’un munter de variants de “que bona!” a la sortida.

Ara bé, la trama construeix una mirada molt nostàlgica al passat, una visió idealitzada de la joventut i la època universitària contraposada amb una imatge molt desesperançadora i lapidària de la “vida adulta”.

SPOILER ALERT: La primera part de l’obra s’enfoca a aquells dies en que les protagonistes creien que havien sortit del niu; entrada a la universitat, compartir un pis pagat pels pares, treballs, festa, sexe,  el graaan problema que pot ser encaixar les vides de tres noies que s’acaben de conèixer i un telèfon que serà la línia de vida per buscar suport quan les coses no són tan perfectes. El públic riu amb nostàlgia i reconeix moments que potser ells mateixos han viscut.

Però això no durarà per sempre, amb el fi de la universitat la vida adulta arriba de cop, la “realitat” colpeja les nostres protagonistes i s’acaba la innocència. Uns ja l’han cagat i estan sentenciats, altres perden la il·lusió i és conformen i alguns apunten alt i persegueixen els seus somnis. Però tot això és igual perquè facis el que facis la mort sobtada, la malaltia o simplement la infelicitat, frustració i ofec ens arribaran a tots d’una manera o una altra. :END OF SPOILERS

Una visió per tant al meu parer un pèl idealitzada de la joventut i molt pessimista de la maduresa a la que li falta una visió de ciclicitat i trenca les reflexions que podria generar amb el seu fatalisme. Si ets adult, em sap greu. I si ets jove, aprofita nen, perquè això s’acaba i la felicitat és un miratge.

Quelot Martín @quelcom_