Amour

informació obra



Producció:
Marie de Jongh-Tartean Teatroa
Direcció:
Jokin Oregi, Elisa Sanz
Intèrprets:
Ana Meabe, Anduriña Zurutuza, Ana Martínez, Javi Renobales, Pablo Ibarluzea
Composició musical:
Pascal Gaigne
Il·luminació:
Xabier Lozano
So:
Edu Zallio
Companyia:
Atikus Teatro
Autor:
Juan Rulfo
Sinopsi:

Aquest cop, dur la canalla al teatre no només serà una festa per a ells, sinó que també serà una experiència emocionant per als adults que els acompanyin. Perquè aquesta proposta teatral de gran format no té edat, però sí una càrrega notable de sentiments, de poesia i de reflexió subtil. Coneixereu uns nens que juguen i que imiten els grans, estimant sense saber encara què és l'amor o barallant-se sense haver sentit a parlar encara de l'odi. Aquests nens i nenes vestits amb unes màscares que són elements fonamentals del muntatge ni tan sols saben ben bé què és el temps.

Però, tot i no saber-ho, es trobaran, de cop i volta, convertits en avis i àvies que ja han fet els setanta i que, sí, segur que ja han sentit a parlar de l'odi i del pas del temps, però encara no saben que l'amor sempre ens té reservada una oportunitat... Amour és un muntatge de teatre infantil per a adults o de teatre d'adults per a nens, és a dir, un espai on petits i grans poden compartir emocions i reflexions, dubtes i certeses.

Crítica: Amour

13/03/2019

El poder del petit gest

per Elena Aran

Amour Teatre Municipal de Girona, 22 de febrer de 2019

(c) Guillermo Casas

La companyia Marie de Jongh va portar la obra Amour a Girona per poder mostrar a tots els públics el seu poder de transmissió. Gràcies a la proximitat dels actors, ens acompanyen en l’evolució dels caràcters i les seves afeccions: des de la joventut fins l’edat adulta, que ens permetran a través d’uns missatges senzills, donar un paper protagonista a la dona i als seus sentiments.

El teatre de màscara es caracteritza pel silenci, per donar protagonisme al gest, al poder de la transmissió sense l’expressivitat ni l’ús de la paraula, on cada gest i la simbiosi d’aquest amb la música, composada pel guardonat Pascal Gaigne, permet que els actors i el ritme que aquesta marca caminin plegats en el transcórrer de la història. Amb l’ajuda en escena per dos mòduls, els quals són adaptables a les circumstàncies que l’acte demana. Amb l’ajuda d’un simple guix, permet poder crear un espai divers, amb finestres, flors, mosques, que enriqueixen l’acció.

La introducció de l’amor entre dues dones ha naturalitzat que, tot i l’aparició d’alguns estigmes generals, com la necessitat d’un recolzament masculí per part de totes dues protagonistes per poder créixer personalment, ha permès que tot allò que va començar com un joc, vagi superant etapes i aconsegueixi arribar a un punt d’acceptació, amb una pau interior i una empara que permetin deixar-se anar i expressar tots aquells sentiments reprimits.

La bellesa de l’amor rau en els petits gestos. Algunes persones es caracteritzen pel do de la paraula, altres per expressar-se a través del contacte físic, altres per la introspecció dels seus actes, ... però totes elles utilitzen el seu propi do per transmetre i fer saber el vincle que els uneix. A través de la delicadesa transcorrem sobre tots els amors que vivim al llarg de la vida, i ens permet alliberar-nos de les cadenes que en temps passat han suposat una limitació.  L'amor s'ha de viure, l'amor és l'expressió de llibertat. 

Elena Aran @elenaranc