Altres

informació obra


Sinopsi:

Crítiques #novaveu.

Crítica: Altres

22/11/2017

Els Amics tenen un estrany poder

per Laura Masmiquel
Concert Els Amics de les Arts Auditori de Girona, 13 d'octubre de 2017

Cada cop que Els Amics de les Arts toquen a Girona, aconsegueixen que el públic gironí se’ls estimi més. El passat 13 d’octubre aquest grup català que ja fa més d’onze anys que es passeja pels escenaris inundava l’Auditori de Girona, dins la programació de Temporada Alta, amb la seva música i, sobretot, la seva energia.

En aquest concert, les cares més visibles dels amics, Joan Enric Barceló, Eduard Costa, Ferran Piqués i Dani Alegret, acompanyats pel baix Pol Cruells i el bateria Ramon Aragall, van presentar per tercer cop a aquesta ciutat el seu nou disc, Un estrany poder (2017), una producció musical ambiciosa, després d’un any de pausa, amb Sony Music i l’esconcès Tony Doogan al darrere.

L’inici del concert va ser impactant i ja va marcar el nivell de tota la vetllada, amb molt de moviment tant dalt de l’escenari com a platea, on a la tercera cançó tot el públic ja era dempeus, saltant, ballant i cantant, i on cap al final, Joan Enric Barceló, Ferran Piqué i Pol Cruells van anar a saludar i animar els espectadors. Petits regals com aquest van fer el concert encara més emocionant. De la mateixa manera, els fans del grup vam agrair molt els petits comentaris que els Amics fan entre cançó i cançó, així com la modificació musical que van fer d’una de les seves cançons més conegudes, “L’home que treballa fent de gos”.

Ara bé, entre el públic també hi havia pares que acompanyaven els seus fills, o amics que acompanyaven altres amics, i que no coneixen més que una o dues cançons. En el seu cas, doncs, crec que aquest concert era dels millors que podien anar a veure. Si no ets fan d’aquest grup, vés a veure un concert que sigui en un espai tancat ja que així, probablement, podràs seure quan vulguis, els Amics faran molts més comentaris entre cançons, jugaran més amb el públic en general i, a més, tindràs estímuls visuals força potents en consonància amb les cançons.

Dir que la il·luminació d’aquest concert va ser molt bona és quedar-se curt, ja que no només s’il·luminava l’escenari, sinó tota la sala de l’auditori, amb símbols molt variats en els moments més àlgids. De fet, es pot dir que actualment el grup juga amb la il·luminació com a escenografia ja que, a part d’aquests jocs i contrastos, també podem veure darrere l’escenari quatre columnes de cinc hexàgons cada una, que s’il·luminen de diferent manera a cada cançó, amb moltes combinatòries.

Tota aquesta riquesa es perd en un concert a l’aire lliure, on els jocs queden molt limitats i la seva energia dalt de l’escenari es perd si et trobes cap final del públic. Tot i així, el directe dels Amics de les Arts és dels més potents del folk o pop d’autor català i és inevitable emocionar-se i deixar-se portar per la seva música durant les dues hores que dura el concert: realment tenen un estrany poder.

Laura Masmiquel Martí