Instants eterns i altres oxímorons

Fack15anys
Escenari Joan Brossa, 26 d’octubre de 2019

Imatge extreta del lloc web de Sala Trono

Roger Benet és un cantautor i artista polifacètic tarragoní que ja fa 15 anys que es dedica a la música. El seu nom real és Roger Conesa, i es representa a ell mateix en l’obra FACK15ANYS, estrenada primer a la Sala Trono de Tarragona i que ara es pot veure a l’Escenari Joan Brossa.

Es tracta d’una peça on es creuen diverses disciplines, entre la paraula i la música, un monòleg que es va desenvolupant a través de les seves cançons i de les intervencions de veus en off de persones conegudes com ara Joan Dausà, Josep Maria Pou o Concha Velasco, entre d’altres. Benet mostrarà, a través del procés de creació musical i teatral, les seves lluites internes i la relació amb el seu alter ego.

La lluita que es presenta sobre l’escenari és real i sincera: el protagonista un dia sent que és un geni a l’alçada de Frank Zappa o de David Bowie, i un altre dia pensa que no ha fet res que valgui la pena en aquests quinze anys de trajectòria i que és un fracassat. Sovint pensa que té lletres massa pretensioses i que abusa de les figures retòriques com l’oxímoron, o potser és que n’abusa massa poc. Però, en el fons, què vol dir tenir èxit? Qui és Roger Benet? Totes les preguntes que ens planteja l’obra en el fons són universals, tot i estar parlant de creació musical. La bona notícia és que l’espectacle transmet una sensació existencialista, a l’estil de Camus, de que l’absurditat de la vida ens permet ser lliures i passar-ho terriblement bé fent allò que més ens agrada.

La sala Palau i Fabre és un espai prou petit perquè sigui una experiència gairebé íntima, tenint al cantautor pràcticament a tocar. Benet mostra la seva versatilitat com a músic al piano, amb una guitarra acústica, una altra d’elèctrica, un ukelele, un saxo i un violí mentre deambula per una escenografia plena de papers per terra. Aquests papers representen totes aquelles idees que han estat descartades i els errors comesos per l’autor.

La música del protagonista mescla sons propis del rock i del jazz amb lletres molt originals: poemes, diàlegs, jocs de paraules i frases simples. L’espectacle inclou cançons ja conegudes i altres d’inèdites, compostes especialment per a aquesta obra. Algunes de les cançons es poden escoltar al seu disc Ciutòpolis.

Cristina Sanz-Gadea Ferret
@kotcris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *