Rialles improvisades

Impro Side Story
Teatre Gaudí, 16 de novembre de 2019

Fotografia: Cia Les Improvisables

Jo, d’entrada, no sóc exageradament fan de les obres d’improvació. No m’entengueu malament, m’encanta anar-hi i riure una estona, però tinc la sensació que un cop n’has vista una, i sobretot si no esperes el temps necessari, es poden fer una mica repetitives. I, sobretot, que la broma fàcil… A vegades… Coses meves suposo.

És per això, que quan el dissabte 16 vam fer una sortida familiar al teatre Gaudí, amb els pares i una cosina en edat fronterissa, tot just entrant en l’adolescència, per anar a veure Impro Side Story, jo patia una mica. Es tracta d’una obra d’improvisació, és a dir, el que es veu és únic, no es repeteix, una obra diferent cada dia, sense guió, i la part de Side Story ens indica que no ens ha d’estranyar pas si els actors comencen a cantar de cop i volta; és una obra d’improvisació musical. Hi ha 9 actors que es van alternant cada dia, contribuint encara més a que l’obra sigui única. En el meu cas vaig poder veure a África Alonso, Rai Borrell, Jordi Coll, Xavi Duch i Roger Julià (al teclat). I una aparició especial de la Júlia Bonjoch!

Si el que es va a veure és una obra musical potser te’n quedes una mica amb les ganes, perquè hi haurà música i les cançons improvisades *clap, clap* em trec el barret, però se’t fa poc, acabes volent més. Si vas a veure una obra d’improvisació és el que trobaràs, però potser no sempre la història serà fàcil de seguir i trobaràs incongruències. Però si el que vas és a riure aleshores estaràs al lloc ideal. Que als actors se’ls hi escapa una riallada? Es crea un ambient més distès i més riure per nosaltres. Que la història ha perdut el fil i ja no saps per on agafar-la? Que genial que és l’absurditat de l’humor i més riure per nosaltres! També agraeixo infinit, que no caiguin en l’humor més comú de la improvisació, aquell més pujat de to i que a vegades ens fa sonar l’alarma feminista. I no puc deixar de dir que sempre és un punt afegit quan justament treuen la teva frase com a eix central d’una improvisació. Vaja, que vam riure de valent.

Aneu al teatre, gaudiu, rieu, relaxeu-vos, i l’estrès d’avui ja tornarà demà, però mentrestant, prenem-nos-ho amb humor.

Cèlia Ventura
@soctastaolletes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *